L’anticapitalisme i el dret d’autodeterminació, eixos de la candidatura Des de baix

Bel Zaballa | Vilaweb

Una nova candidatura s’afegeix a les que es presentaran el 28 de novembre a les eleccions al Parlament de Catalunya: Des de baix, formada per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, Corrent Roig i Lluita Internacionalista. La cap de llista per Barcelona i candidata a la presidència de la Generalitat, Esther Vivas, explica a VilaWeb que la candidatura té dos pilars conceptuals: l’anticapitalisme i el dret d’autodeterminació. ‘Hi ha un espai a l’esquerra de l’esquerra oficial i gestionària, i el volem ocupar’, diu Vivas, que ja va presidir Izquierda Anticapitalista a les eleccions europees.

‘Com a Revolta Global, crèiem que calia una candidatura anticapitalista àmplia i vam recollir 560 signatures de suport al manifest ‘Movem fitxa! Volem una candidatura anticapitalista al Parlament‘. Finalment, s’hi han afegit Corrent Roig, Lluita Internacionalista i gent a títol individual’, explica Vivas. Crida per la Terra també havia conversat amb Revolta Global per arribar a una entesa, però ‘finalment va optar per seguir una altra via’. De totes maneres, Vivas diu que continuen oberts a tothom, de la Crida o no, que ‘sintonitzi amb el manifest de Des de Baix‘.

‘Volem donar una resposta anticapitalista a la crisi’

Un dels pilars del programa de la candidatura és l’anticapitalisme: ‘Defensem la necessitat de donar una resposta anticapitalista a aquesta crisi, que actualment paguen els sectors populars’. Una resposta que es concreta en ‘la nacionalització de la banca, en la desprivatització dels serveis públics, que han de ser de qualitat, en el lloguer social, en la denúncia de l’especulació immobiliària i territorial i en la suspensió de grans infrastructures com la MAT o el Quart Cinturó, amb la promoció de models alternatius’.

Avançar cap a una república catalana

El segon gran pilar és el dret de sobirania del poble català i el dret d’autodeterminació. ‘Ens trobem també en una crisi de model d’estat, perquè la constitució espanyola no dóna cabuda a les demandes del poble.’ Per això posen ‘damunt la taula el dret de decidir i d’avançar cap a una república catalana’, diu Vivas. La proposta és de convocar un referèndum en què els catalans ‘puguin decidir quina relació volen tenir amb els pobles ibèrics i amb els pobles europeus’.

Desprofessionalitzar la política

L’ideari de Des de baix també presenta un programa ecologista (‘contra la crisi ecològica, demanem que es deixi d’especular amb el territori’) i feminista (‘les dones paguen més la crisi que no pas els homes’), i una crítica de ‘la pràctica professionalitzada de la política, en què una elit legisla per a una minoria. […] ‘Per nosaltres, la política és la lluita quotidiana pels nostres drets, i va lligada als moviments socials i al carrer.’

A l’esquerra de l’esquerra oficial

Per tot plegat, Des de baix es considera ‘l’única candidatura que se situa a l’esquerra de l’esquerra oficial i gestionària, que ha demostrat que és molt poc útil al govern i que no té cap proposta pròpia per a sortir de la crisi’. Segons Vivas, ‘des de l’esquerra compromesa, no podia ser que les úniques novetats electorals fossin candidatures independentistes de dretes i la Plataforma per Catalunya, ans calia una resposta de l’esquerra’.

————————————————————————————————————-

Qui són?

Esther Vivas és militant de Revolta Global i ha participat en uns quants moviments socials com ara Xarxa Ciutadana per l’Abolició del Deute Extern, Plataforma Aturem la Guerra, Fòrum Social Mediterrani, campanya contra el Banc Mundial-Barcelona 2001, etc. Ha escrit llibres, com ara ‘Resistencias globales. De Seattle a la crisis de Wall Street’ (Editorial Popular, 2009), ‘Del campo al plato’ (Icaria, 2009), ‘En pie contra la deuda externa’ (El Viejo Topo, 2008).

Completen la llista de Des de baix militants d’organitzacions anticapitalistes diverses, gent implicada en moviments socials o descontenta d’ICV-EUiA: Josep Bel, sindicalista i membre del comitè d’empresa de Telefònica a Barcelona; Marga Olalla Marfil, delegada sindical dels treballadors de l’Ajuntament de Barcelona; Josep Lluís del Alcazar, mestre i sindicalista de l’ensenyament; Cristina Mas, periodista i activista en campanyes de solidaritat amb Palestina; Salvador Duran, secretari general del Sindicat Ferroviari de Catalunya; Joan Fradera, mestre i fundador de la PDD; Sandra Ezquerra, activista feminista; Román Rustichelli, membre del comitè d’empresa de TMB; Núria Campanera i Isabel Benítez, activistes estudiantils.

Anuncis

Els comentaris estan tancats.