Full repartit per Des de Baix a la taula rodona organitzada per Girona Decideix

Des de Baix

Malgrat que els ho hem demanat, l’organització d’aquest debat s’ha negat a deixar-nos-hi participar per poder donar la nostra opinió. Per això, a més d’expressar el nostre rebuig al fet que ens silenciïn, hem optat per presentar-nos a nosaltres mateixes i fer-vos quatre ratlles sobre el nostre compromís sobiranista.

Què és Des de baix?

Som una candidatura unitària que neix de l’acord entre diverses organitzacions polítiques com Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, Corrent Roig, Lluita Internacionalista i diversos activistes de moviments socials.

Ens hem aplegat per impulsar una candidatura anticapitalista i defensora dels drets nacionals i la plena sobirania de Catalunya. Una candidatura ecologista, feminista, antiracista i internacionalista.

El nostre és un projecte obert, al qual esperem seguir incorporant noves voluntats, persones i col.lectius per anar construint una alternativa i una nova veu crítica a les properes eleccions al Parlament, impulsada per persones lligades al moviment socials.

Pensem que en un moment com l’actual no ens podem quedar amb els braços plegats. Cal trencar la resignació, fer un pas endavant i acabar amb el dilema de quedar-se a casa el dia de les eleccions o de seguir votant pel mal menor. És el moment d’atrevir-s’hi.

Des de baix és una proposta en construcció en la qual volem sumar el màxim nombre de voluntats, amb diferents visions i procedències, però totes compromeses amb una transformació radical de la societat i amb la lluita per canviar el món de base.

Sobiranistes

Amb sobirania volem dir posar en mans del poble de Catalunya el seu destí, perquè decideixi si vol ser o no un estat independent i quina relació vol establir amb la resta de pobles i nacions. Aquest dret inalienable de tots els pobles, reconegut en el dret internacional, el Pacte Constitucional en els va prohibir. És el dret a l’autodeterminació.

Alguns partits porten 30 anys intentant convèncer-nos que es pot llegir la Constitució d’una manera fins i tot federal, ens diuen que és possible que amb l’autonomia, i sota la Monarquia, Catalunya visqui en llibertat i amb un tracte d’igualtat amb la resta de pobles. Però un cop i un altre les institucions de l’Estat, els successius Governs centrals, han recordat que ni el poble català ni el poble basc poden decidir, que no poden convocar referèndums, i que Franco va deixar el centralisme lligat i ben lligat. Aquesta és la realitat.

Una realitat que queda ben clara en la darrera sentència del Tribunal Constitucional. La solució estatutària embarranca qualsevol possibilitat de sobirania del poble català. Aquest va ser el clam de la manifestació del 10 de juliol. Aquesta realitat no s’arregla cercant bones voluntats entre governs, com promet el PSC (ja veurem quan de temps dura el PSOE a Madrid), ni amb un Concert econòmic, perquè els i les basques que en tenen pateixen tanta o més opressió i repressió. Ni tampoc amb un nou estatut.

Hi ha una ofensiva important per ofegar els drets més elementals del poble català (resolució del Suprem). Amb la mani del 10 de juliol la via autonomista va anar a parar a un cul de sac. S’ha acabat, no hi ha canvi per la via autonomista.

S’ha de parlar clar. No hi ha cap solució en el marc de la Monarquia borbònica i la seva constitució. El dret a decidir, el dret a la sobirania, comporta la lluita per una República a Catalunya que lliurement decideixi la relació amb la resta de pobles de la península ibèrica i de la resta d’Europa.

El nostre plantejament no és necessàriament independentista. Si parlem de la relació amb la Monarquia espanyola, és clar que no hi ha cap espai; però nosaltres no tanquem la porta a una nova relació en termes d’igualtat i amb el reconeixement ple del dret a l’autodeterminació, amb la resta de pobles ibèrics i d’Europa, per la qual cosa no tanquem quina ha de ser la forma i les relacions d’aquesta república catalana.

ERC, amb la seva participació als governs, primer de Pujol i més tard als tripartits, ha demostrat dues coses: que el seu discurs ni és d’esquerres –perquè ha defensat els plans de privatització dels serveis públics o el paquet de retallada perquè la crisi la paguem els i les treballadores; ni republicà –perquè ajorna sempre la lluita decidida perquè el poble de Catalunya decideixi el seu futur i trenqui amb la Monarquia.

En aquestes eleccions tenim un nou fenomen, al calor dels moviments per la sobirania es presenten dues formacions independentistes de dretes, la de Carretero i la de Laporta. Amb un programa de tall obertament pro capitalista. Volem que es gestioni una Catalunya independent amb els mateixos criteris neoliberals i especulatius que s’ha gestionat el Barça aquests anys, amb totes les picabaralles i casos d’espionatges als opositors/es? No, nosaltres no tenim res a veure amb aquest model.

No ens refiem del nacionalisme que professen formacions burgeses, perquè la història ha demostrat com els seus avantpassats corrien a amagar-se sota les faldilles de l’estat repressor quan el moviment obrer català aixecava el dit. Per nosaltres la lluita pels drets nacionals de Catalunya va de la mà de la lluita dels i les treballadores per sortir de la crisi i desfer-se d’un sistema caduc, el capitalisme.

La solució és unir forces per trobar una sortida: el dret d’autodeterminació dels pobles. Cal trobar un punt que uneixi la lluita anticapitalista, (la lluita dels i les treballadores) i la lluita dels pobles (la defensa de la sobirania nacional). I creiem que aquest punt de trobada és en les mobilitzacions com la vaga del 29 S i la manifestació del 10 de juliol.

Advertisements

Els comentaris estan tancats.