Carta escrita per varis manifestants que van ser retinguts pels Mossos durant les protestes contra Benet XVI
El passat 7 de novembre, diferents col•lectius, activistes i persones de caràcter laic participàvem en la manifestació en protesta de la visita de la màxima autoritat catòlica, convocada a les 12 a Gran Via de les Corts Catalanes amb Passeig de Gràcia. Aquesta manifestació va començar a dissoldre’s al voltant de les dues del migdia, davant la impossibilitat de seguir el recorregut cap a Pau Clarís, on els mossos havien muntat un dispositiu que tallava el carrer.
Els i les diferents participants vam procedir a retirar-nos de la zona de forma completament pacífica, algunes optant per agafar el transport a Plaça Catalunya, altres desplaçant-se a peu, després de que els Mossos d’Esquadra neguessin l’accés al metro de Passeig de Gràcia.
Abans d’arribar a Les Rambles, un reduït nombre de persones ens vam veure sorpreses per la Brigada Mòbil dels Mossos, que van exigir la nostra retenció de forma indiscriminada, basant-se en criteris estètics o en la simbologia típica de la jornada de la protesta anti-papa.
Durant els primers minuts, els mossos obligaven a la gent que es trobava a zones properes al cercle de retinguts a entrar en ell, arribant a tirar per terra la bicicleta de dues de les integrants i a aprofitant per tocar-li els pits a una d’elles. En vàries retencions van actuar de forma violenta, tirant a terra amb agressivitat a un noi i esgarrant la samarreta a un altre dels presents.
En veure l’actuació dels mossos, al grup de joves retinguts (o embolsados, en paraules textuals dels cossos policials) va afegir-se Agustín, company d’una de les retingudes inicialment, en contra de la voluntat dels mossos, perquè no interessava un senyor gran; fet que els hi dóna mala imatge i trenca completament la estratègia manipuladora de dir que som uns joves violents i radicals. Però, al contrari del que els agents de l’ordre haguessin esperat amb tot el desplegament muntat al nostre voltant, el primer que vam fer va ser asseure’ns pacíficament.
A més, altres joves que es trobaven a l’exterior i que en aquell moment s’allunyaven de l’escenari van ser colpejats, amenaçats i finalment empesos fins dur-los amb la resta dels retinguts.
A pocs minuts de les dues, la situació en la que ens trobàvem era vergonyosa: unes 25 persones assegudes al terra, rodejades per una quinzena de mossos que, alhora, havien donat l’avís a una trentena de companys més que vigilaven la zona construint un doble cordó de seguretat, de forma que entre nosaltres i els companys aplegats en assabentar-se, hi havia uns 20 metres. A més a més, una desena de furgons dels Mossos d’Esquadra s’encarregava de tapar la visibilitat de la situació, de manera que la gent que s’aplegava per protestar no sabés ben bé què estava passant ni pogués fer fotos o vídeos de la situació.
Un company dels retinguts que es trobava a prop de l’espectacle va trucar a un advocat, el qual es va posar en contacte amb els policies, que li van aclarir que estàvem retinguts “perquè estàvem continuant il•legalment una manifestació ja dissolta i això suposava una alteració de l’ordre públic”. En realitat, tot plegat es tractava d’una enganyifa del cos policial.
Un altre punt a tenir en compte, van ser les amenaces de multes i denúncies, i la ignorància a l’hora de respondre’ns a la pregunta bàsica que ens fèiem tots i totes de per què ens trobàvem en aquella situació. Les paraules textuals d’un dels mossos varen ser “Jo només compleixo ordres”. Les identificacions es van allargar de manera exagerada i ens van anar tornant els DNI’s per tandes de dues a tres persones. Tot seguit, procedien a un registre personal i, si tot els hi semblava correcte, t’acompanyaven fora del segon cordó policial, on, amb anterioritat havíem quedat amb la resta de companys per tal de fer un intercanvi d’adreces i assegurar-nos de la bona resolució del conflicte. Previ a les alliberacions, el cap de la brigada policial va advertir als retinguts que es procediria a denunciar aquells que haguessin agredit o injuriat d’alguna forma al cos policial durant l’emboscada que ens havien fet.
Durant el cap de setmana de protestes, s’han repetit aquest tipus de retencions i comportaments per part de la policia. A les manifestacions de dissabte es van donar situacions semblants amb una cinquantena d’activistes i simpatitzants de la CNT (CGT), i el diumenge es van produir vàries situacions semblants a la nostra en altres zones de Barcelona.
Una de les reivindicacions manifestada pels grups opositors a l’aconteixement, ha sigut denunciar la despesa tant desproporcionada que s’ha fet amb la visita del cap d’estat del Vaticà, recursos nostres que s’han destinat a pagar aquest viatge, el desmesurat desplegament policial i a tot el seguit d’extres que ha suposat la visita només per un dia. En el cas de la nostra retenció sortia a 5 policies per cap.
No ens sorprèn el maquillatge de civisme amb què ho han emmascarat tot, i el silenci per part dels mitjans convencionals. Malgrat tot, volem fer ressò d’aquestes situacions d’impotència en la qual massa sovint ens trobem, ja que des de les fonts oficials dels organismes de govern s’han fet declaracions que asseguren que la visita del Papa s’ha efectuat sense incidents i que les mesures policials han provocat molèsties i alteracions als ciutadans, però que aquestes eren necessàries.
Davant la impotència que sentim, hem decidit escriure aquest article exposant la informació de manera directe i sense intermediaris que puguin manipular el procediment dels fets. D’aquesta manera, hem volgut posar en evidència l’actuació denigrant dels cossos policials i demanem responsabilitats a les autoritats corresponents, per tal d’evitar futurs conflictes d’aquesta mena i acabar amb aquest tipus d’incidents, que són pures maniobres del poder per fer creure, que els aldarulls són provocats pels sectors reivindicatius de la societat.
Aquesta vegada no han tingut èxit, o no tant com podien esperar.
JO TAMBÉ VAIG SER EMBOSSAT/DA!
Des de baix 