Josep Pàmies: “Els polítics haurien de cobrar 1.200 euros”

Entrevista a Josep Pàmies a La Mañana

Des de Baix és un partit que es defineix com a anticapitalista, ecologista, feminista, soberanista… És, també, una plataforma que propugna els ideals que antany s’atribuïen a l’esquerra. I és un partit que compta com a número 3 amb un històric del sindicalisme agrari de Catalunya, Josep Pàmies i Breu.


– Fa dues legislatures va ocupar el segon lloc d’ICV per Lleida. Per què no acudeix a les urnes amb aquest partit?

– Em vaig donar de baixa fa un mes. I la meva major decepció va ser quan en la qüestió dels transgènics -no solament ICV, sinó també ERC- es van limitar a recolzar les nostres propostes sense fer res més. Com que crec que si era necessari s’havia de trencar el Govern, perquè la qüestió dels transgènics és essencial per a la societat, vaig decidir anar-me’n cap a casa. Ells van dir que en aquest tema havien fet el que podien i que ja no es podia fer res més, però jo no ho compartia. De fet, llavors vaig decidir no participar en cap candidatura, però em va il·lusionar el projecte Des de Baix, impulsat per joves procedents de col·lectius com Revolta Global. Són gent amb il·lusió i no marcats pel poder. Crec que si val la pena anar a votar és per fer-ho pels que no poden guanyar.

– La candidatura també compta amb Pep Riera. En tenen dos d’històrics del sindicalisme agrari, doncs…

– Vaig coincidir amb Pep Riera a la Conferència pel Sobiranisme, un intent d’unir a totes les opcions independentistes per presentar-se a les eleccions, però no va tenir èxit. Ambdós creiem que malgrat que no tinguem representació hi ha moltes coses que es poden fer des de la base, com la lluita per un consum responsable, la recerca de la salut per altres vies diferents a les establertes. En definitiva, ho fem perquè creiem que encara hi ha política no pervertida pel poder.

– Ja no creu en Unió de Pagesos?

– Encara estic afiliat i ho estic per una qüestió sentimental. UP va ser un gran sindicat, però després es va convertir en una gestora de serveis. En qualsevol cas, si hagués d’escollir un sindicat escolliria UP. Crec, en tot cas, que des d’aquest sindicat no s’aporten solucions per a la salut perquè no es pot defensar alhora el sector ecològic i el convencional. Jo crec que s’ha de jugar fort perquè en 10 o 15 anys la producció ecològica sigui majoritària.

– I això és possible?

– Tots els agricultors feien producció ecològica 70 o 80 anys enrere. Ara depenem del sector farmacèutic, que domina els adobs, els medicaments, les llavors, els pesticides… Per aquest camí no anem bé. Per això diem basta als transgènics. No volem tants productes químics, ni pesticides, sinó una agricultura ecològica que prevalgui la salut. A més, els partits tradicionals estan tocats pels poders econòmics i, com va dir el Nobel Richard J. Roberts, qui finança les grans campanyes són les indústries farmacèutiques, de manera que només s’investiga el que convé a aquest sector.

– En el seu programa parlen de la necessitat de retirar la PAC. S’entendrà això al sector?

– La PAC només ha provocat la creació de negocis ficticis i ha fet que gent que no viu de l’agricultura especuli amb l’activitat agrícola. A més, tenim clar que cobrar subvencions limita la motivació i la qualitat.

– Creu que el Segarra-Garrigues té massa zones ZEPA?

– Sóc conscient que és difícil mantenir aquest discurs quan a la meva producció tinc aigua. Crec que la riquesa la crea el gota a gota, perquè no és cert que regar en grans quantitats ajudi que la gent es quedi al territori. No ha estat així ni als Monegres ni l’Algerri-Balaguer, perquè les grans quantitats d’aigua tendeixen a la mecanització i al monocultiu, per la qual cosa les màquines ja fan tota la feina. Jo sóc partidari d’un ús social de l’aigua. El preu de l’aigua hauria de ser més baix quan més ús social acompleixi. Per posar un exemple, si en una hectàrea viuen dues persones l’aigua hauria d’estar a meitat de preu que si només viu una. Tornant al tema del Segarra-Garrigues, crec que amb el reg de gota a gota -i amb les excepcions que es dictessin- es podria mantenir el 50% de la terra en secà i el 50% en reg per a la resta de l’explotació. Es tracta, com dic, de fer un ús social de l’aigua que no perjudicaria ni l’agricultura, ni les aus, ni el medi ambient.

– Defensen que el salari mínim sigui de 1.200 euros. Creu possible aconseguir-ho?

– Si un empresari no pot pagar 1.200 euros a un treballador és que no ho fa bé. Si no es paga això és que l’empresa no sap gestionar correctament el que té entre mans o perquè està malament plantejada. És evident, també, que pagant 700 o 800 euros no es pot exigir al treballador que augmenti la competitivitat.

– Els polítics haurien de cobrar el mateix?

– Potser són una casta superior? Si es paguessin 1.200 euros a un càrrec públic segurament només l’ocuparien les persones amb voluntat de servei públic. O potser seria gent que compaginaria el seu treball amb l’activitat política. Per què ha de tenir un polític dedicació exclusiva? Si a l’hora de la veritat es limiten a votar el que diu el seu partit. I en diré més. Jo no conec la majoria de diputats per Lleida perquè segurament no fan treball al territori.

– També parlen de referèndums populars. Serien viables?

– Del que es tracta és de com controlar al poder polític durant quatre anys. Les consultes vinculants populars són un instrument eficaç i habitual en països com Suïssa. Quan existeix un desequilibri entre el que voten els seus polítics en el Parlament i el que creu la ciutadania s’organitza una consulta popular a través de la recollida de firmes. Només d’aquesta manera el polític farà la política que li toca fer. Es tracta d’una democràcia popular en un país com Suïssa, en el que governen les dretes, però on el poble no renuncia a exercir els seus drets. Fixa’t que quan es parla de què Suïssa entri a la Unió Europea no se’ls diu que renunciïn al secret bancari, sinó a les consultes populars vinculants.

– El vot en blanc hauria de tenir alguna validesa?

– Jo defenso que el vot en blanc es tradueixi en escons, de manera que es deixin algunes cadires buides durant aquella legislatura. Evidentment això passaria una vegada i provocaria alguna reacció. És una manera de dignificar el vot.

– També parlen de tancar les nuclears. No és una proposta utòpica?

– Al febrer se celebrarà el primer congrés d’Energies Lliures. Són energies que podrien tenir molta importància si no fos perquè els governs les paralitzen. En aquest congrés es parlarà, per exemple, de l’energia que provoca el camp magnètic de la terra amb la seva pròpia fricció, que és similar a una dinamo. També de treure l’hidrogen de l’aigua per fer combustible. Són energies que són a les golfes esperant perquè no afectin els interessos del petroli o del negoci al voltant de les plaques solars.

*Entrevista realitzada per Francesc Guillaumet pel diari La Mañana de Lleida,  16/11/2010.

Advertisements

Els comentaris estan tancats.