Organitzem-nos Des de baix per una cultura democràtica i desmercantilitzada

Marc Casanovas, mestre i impulsor de Des de Baix

Actualment hi han bàsicament dos “codis” culturals contraposats; dos codis de producció i transmissió cultural: La globalització capitalista i el pensament únic per una banda i la solidaritat i l’ecologia per l’altre.

El primer pol compta amb el suport del poder econòmic i polític (Banc Mundial, FMI, OMC, AGCS…)
Mentre que el segon (la solidaritat i l’ecologia) depèn de classes i sectors socials que lluiten per la seva dignitat i emancipació. És en aquest segon pol on hem de situar la candidatura Des de baix i la seva voluntat d’obrir i confluir amb espais i pràctiques  no sotmeses a la lògica mercantil.
Hi ha una poderosa tendència a convertir la tradició, l’art i la literatura en simples canals de comercialització. Amb la crisis aquest procés s’ha accelerat a nivells inaudits, i sembla no tenir aturador:  les industries i els serveis, el saber, els essers vius, la informació, fins i tot l’aigua i l’aire…Tot es susceptible de ser mercantitilitzat doncs aquest és el mecanisme que tenen uns pocs per mantenir els seus privilegis i les seves quotes de benefici.
El capitalisme no produeix saber i cultura (el parasita); no genera comunitat i solidaritat (la desintegra o l’estratifica), i no obstant, el capitalisme necessita colonitzar i mobilitzar tots aquests àmbits de la realitat per sobreviure com a sistema (altre cosa és que nosaltres aconseguim sobreviure al capitalisme). Necessita, en fi, transformar tota aquesta riquesa social, tots aquests valors d’us, en valors de canvi que generin benefici econòmic per a uns pocs i alienació i explotació per la immensa majoria.
Totes les disputes actuals entorn el copyrigt i les patents, la propietat dels codis informàtics, les seqüències genètiques i les llavors; els cànons de suports i biblioteques; els drets d’autor i les xarxes de P2P; les biotecnologies i la industria agroalimentària, etc Totes aquestes disputes, deia, “només” expressen la contradicció constitutiva de les polítiques en favor del capital que s’apliquen actualment des de les mateixes administracions públiques: apropiació privada contra bé comú; dictadura d’uns pocs contra domini públic.
El capitalisme potser no té, pròpiament parlant, una “cultura” – sinó que s’apropia d’aquesta allà on va-  però tot allò que s’integra a la lògica mercantil es transforma substancialment. Allà on intervé la lògica del capital adquireixen prestigi els sistemes de valors, costums i creences de les classes dominants: individualisme, racisme, competivitat, productivisme…
En definitiva, pel capital i els poders polítics que l’acompanyen, tots aquells sectors, espais d’experiència o activitats artístiques i culturals de la societat que no estan sotmesos a la seva lògica (que no pot “valoritzar”, es a dir, que no pot transformar en  capital simbòlic o econòmic) esdevenen   invisibles, “obsolets” o directament una amenaça que cal reprimir.
Medis de comunicació alternatius, xarxes per l’accés lliure al coneixement, ateneus populars, associacions de veïns, cooperatives de consum solidari, assemblees de barri i de treballadors, universitats lliures, artistes i activistes contra culturals, cases ocupades, moviments en defensa del territori, contra la LEC o el Pla Bolònia, moviments ecologistes, feministes… Des de baix participa i està compromès amb tots aquests espais i moviments perquè en les seves pràctiques i valors ja estan presents les llavors  d’una nova cultura solidaria i democràtica que trencarà amb la lògica, avui encara  hegemònica, del capital.

Anuncis

Els comentaris estan tancats.