Carta al professorat de l’ensenyament públic

Per a molt professorat de l’ensenyament  públic l’arribada del tripartit al Govern de la Generalitat va generar expectatives. En els 23 anys de Govern de CiU, amb una aliança permanent amb el secretariat d’Escoles Cristianes, el nord de la política educativa havia estat la consolidació i potenciació de l’escola concertada, particularment la religiosa, que no va parar de créixer i d’ampliar instal·lacions amb diner públic. Per la dreta catalana el sector públic només havia de servir per cobrir la demanda que no interessava el sector privat. Finalment el 2003  arribava “l’esquerra” al Govern de la Generalitat, la que sempre havia dit que defensava l’escola pública!

Però quin ha estat el desconcert quan hem constatat que el Govern tripartit, seguia el camí marcat pels Governs de CiU, prenent com a model educatiu per Catalunya l’escola concertada en detriment de la pública i iniciaven una ofensiva per desmantellar  els pilars en que ha funcionat l’ensenyament públic en el nostre país, com cap altre de CiU s’havia atrevit. En el Pacte per l’Educació amb Marta Cid d’ERC a la Conselleria, els esforços econòmics es van dedicar bàsicament a desenvolupar uns plans d’entorn que estan suposant una interessant via de subvenció a entitats privades del lleure, i la única “inversió” que arribà a la pública no era per millorar la qualitat de l’educació, sinó per posar una sisena hora a primària… com ja feia la concertada. Ningú en el mon conegut fa tantes hores anuals lectives com els nens i nenes catalanes, sense que quantitat suposi qualitat.

Al contrari, ha suposat retrocés en l’atenció qualitativa i individualitzada de l’alumnat, ja que la seva implantació ha comportat, en la majoria de casos, la pèrdua d’altres formes de tractament de la diversitat -suports individualitzats, grups flexibles…- i, en tots, les dificultats i debilitament del treball en equip en els centres. El pacte es constituïa així en el progenitor i referent de la LEC, sentava les bases del creixement del sector privat i era el principi per aplicar el model de l’ensenyament concertat a la pública, encetant la privatització de la gestió de l’escola pública sota l’anomenada “autonomia” de centres.

Després amb Maragall a la Conselleria, un gestor amb una actitud provocadora contra el professorat de la pública, va arribar el plat fort: la LEC. La primera llei catalana d’educació, impulsada pel govern “progressista” i “d’esquerres” és constituïa en instrument essencial per avançar en la privatització de la gestió de l’ensenyament públic. El patró és la competitivitat,  la jerarquia, la concentració de poder a les direccions, la pressió sobre el treballador/a… en el més pur model neoliberal. Tots el paràmetres que havien suposat la reforma democràtica de l’ensenyament franquista: participació, democràcia interna, treball en equip,… i que havien defensat alguns eminents militants del PSC-PSOE com Marta Mata, quedaven arraconats per la pura i dura gestió empresarial de l’ensenyament públic. La reacció del professorat de rebuig a la LEC ha estat unànime: vagues i mobilitzacions de professorat i estudiants massives i reiterades. Tots els sindicats amb representació a la pública s’han declarat en contra,  inclosos els que abans havien signat el Pacte Nacional. El clam d’exigència de dimissió de Maragall ha estat una constant com mai abans en altres Consellers.

Quan comença el tràmit final d’aprovació de la LEC, la contradicció entre el Parlament i el carrer és fa més que  evident. CiU estava entusiasmada per la LEC, mai hauria somiat una llei així i amb el cost social d’aprovar-la a càrrec de “l’esquerra”! Els grups polítics que es van oposar a la LEC en res ho van fer en el sentit del moviment dels mestres i professors/es: el PP i Ciutadans pel català, o IC/EuiA per alguns concerts a privades d’elit i criteris de matriculació. Ni un sol dels 135 diputats del Parlament va demanar la retirada de la LEC per defensar el model d’escola pública com ho demanaven desenes de milers de mestres i estudiants amb vagues i manifestacions al carrer.

Ara arriben eleccions i molts mestres i professors/es es pregunten: què fem si tots estan d’acord en la LEC i la privatització de l’ensenyament públic? Nosaltres pensem que no podem quedar de braços creuats constatant aquesta realitat, que cal construir un nou referent polític. I amb aquesta voluntat neix Des de Baix. Agrupa partits que han estat presents en aquestes lluites en defensa de l’ensenyament públic, com en altres contra la política neoliberal dels governs central i autonòmic. Òbviament la problemàtica no és només a l’ensenyament, ens volen fer pagar la crisis que només ells han provocat, amb retallades de sou, acomiadaments i privatitzacions…

La candidatura Des de Baix està format per tres organitzacions: Revolta Global, Corrent Roig i Lluita Internacionalista, juntament amb altres companys i companyes que avui no estan organitzats en partits. La nostra voluntat és que aquesta candidatura que es presenta a les properes eleccions, continuï més endavant com a punt de trobada per construir entre tots i totes i des de baix, una alternativa política.

Diem clar que defensem l’ensenyament públic, estem per la retirada de la LEC, per una forta inversió que permeti millorar les ràtios i qualitat. Els diners públics ha d’anar a finançar l’ensenyament públic i no negocis privats com a la concertada. Cal una definitiva separació de la religió dels centres educatius, per una escola laica.

Vine a construir aquesta alternativa amb nosaltres!

Advertisements

Els comentaris estan tancats.