Continuarem lluitant, des de baix, contra la violència de gènere

Des de Baix

Malgrat els avenços aconseguits en els drets de les dones com a resultat de dècades de lluita feminista, la violència de gènere contra les dones continua present. En el que portem d’any ja hem presenciat la mort de 96 dones a l’Estat espanyol i 13 a Catalunya en mans d’agressors masclistes. Més enllà de les dones que denuncien o de les que no sobreviuen, moltes més segueixen patint en silenci la violència en la seva vessant psicològica, física, simbòlica i estructural, sense que la resta de la societat es decideixi a denunciar-la frontalment.

Si bé la cobertura de les agressions per part dels mitjans de comunicació ha augmentat de forma significativa durant els últims anys, -cosa que ara es posa entredit i sectors demanen que no es faci públic tornant a l’àmbit domèstic i desconegut per a la majoria de la població-  es continua parlant de les dones o bé com a víctimes passives o com a responsables de la violència patida. D’aquesta manera, hem passat de la invisibilitat absoluta a una simplificació i una culpabilització que ometen el caràcter sistèmic de les nostres ferides, les nostres seqüeles i les nostres morts.

D’altra banda, si bé s’ha de reconèixer de forma positiva la introducció de legislació específica contra la violència de gènere per part dels governs espanyol i català en els darrers anys, aquesta està basada en gran mesura en la victimització de les dones, en la lògica punitiva i en la insuficiència de recursos per a la prevenció, l’assistència i la protecció de les dones.

Front a les limitacions de les lleis actuals volem situar en el centre del debat la prevenció, el qual passa, inevitablement, per concebre noves maneres de viure en societat i de relacionar-nos en tant que treballadors, treballadores, homes i dones. La prevenció ha de servir per superar les mesures aplicades fins ara, que no tenen en compte la profunditat de les desigualtats de gènere i per protegir realment a totes les dones, particularment les dels col•lectius més vulnerables i/o invisibles com les nenes, les adolescents, les dones immigrades, les dones en situació de qualsevol tipus d’autonomia restringida, les dones lesbianes i les dones trans.

Tanmateix, la violència patida per les dones va molt més enllà que els cops rebuts sobre els nostres cossos i es conceben des dels racons més profunds de la ideologia i les pràctiques patriarcals imperants en el sistema actual. La doble jornada de treball, el confinament de la dona en les tasques domèstiques i de cura i la divisió sexual del treball són també expressions quotidianes de la violència masclista. Aquestes no només expliquen en part la violència que patim en les nostres realitats quotidianes sinó que també estan relacionades amb el sistema capitalista i amb les formes en què aquest accentua les relacions patriarcals. La violència de gènere es dóna a nivells individuals i familiars però també es genera i perpetua a nivells estructurals, com en l’àmbit institucional, l’econòmic o els serveis socials; la violència de l’economia de mercat i la gestió capitalista de la crisi porta a l’augment de les violències intrafamiliars i la violència de la llei d’estrangeria repatria a les dones sense papers com les prostitutes i les dones que denuncien  les agressions masclistes.

Sense anar més lluny, totes les reformes aprovades pels governs català i espanyol des dels inicis de la crisis, basades en la retallada de serveis públics socials i en la precarització dels treballs, tenen un efecte particularment sever sobre les dones i aguditzen la vulnerabilitat que patim en diferents àmbits de la societat. Els retalls en despesa social, les privatitzacions dels serveis públics i de les pensions, l’augment de l’atur, la flexibilització del mercat laboral, les polítiques hostils a la població immigrant, totes elles intensificades en l’actual context de crisi, contribueixen a mantenir a milers de dones en una situació de dependència i marginació social i econòmica, i resulten en una freqüent incapacitat d’abandonar situacions abusives i en la feminització de la pobresa.
L’imperialisme d’occident fa que les situacions que denunciem siguin encara més dramàtiques als països del Sud, on les dones són les primeres en pagar els punyents  efectes dels programes d’ajust estructural i sovint sofreixen la violència física i sexual en contextos de conflictes bèl•lics, com en aquests moments pateixen les dones del Congo.

I alcem les nostres veus amb particular ràbia i contundència contra totes les  violències patides per les dones: d’Algèria i l’Afganistan on els governs corruptes, aliats d’occident, continuen mantenint-les apartades de la vida pública; al Sàhara, i a Palestina on són víctimes de l’opressió i lluiten al costat del seu poble per al seu alliberament. I una menció per totes les dones que han mort i continuen morint a Mèxic i en concret Ciutat Juàrez víctimes d’agressions sexual i del feminicidi.

En un context de crisi que continua prolongant-se i aprofundint-se, es fa més necessari i urgent que mai articular projectes alternatius des de baix que tinguin com a un dels seus principals objectius la fi de totes les cares de la violència de gènere. Cal continuar lluitant, des de baix, per la creació d’una societat sense explotació ni opressió de cap tipus; una societat organitzada entorn dels valors de la solidaritat, el respecte, la igualtat i el bé comú.

Aquest 25 de novembre, un nou dia internacional contra la violència de gènere, continuem exigint, des de baix i més contundentment que mai, “Ja n’hi ha prou!  Calen canvis estructurals, econòmics, culturals, de mentalitat, per això les nostres lluites han de seguir pel camí de reivindicar allò essencial per a nosaltres, les dones:

–    Repartiments del treball productiu i reproductiu; menys hores de treball (homes i dones) amb igual salari;

–    Dedicació a les tasques domèstiques de l’home i la dona en igualtat de condicions per a la superació dels rols.

–    Serveis socials, de cura, educatius i sanitaris públics i gratuïts.

–    Educació en les escoles des de la perspectiva de gènere i formació sexual i reproductiva en tots els àmbits educatius i sanitaris.

–    Acabar amb la consideració de la dona com objecte per part de l’home i la societat: de desig i  mercantil; acabar amb el tràfic sexual de dones, nens i nenes i acabar amb la impunitat dels mitjans de comunicació que usa i abusa del cos femení.

–    Que les organitzacions de treballadors i treballadores siguin intolerants amb els casos de violències de gènere entre els seu membres.

–    Acabar amb les concepcions religioses retrògrades que volen mantenir la dona submisa i estan en contra de la seva emancipació.

–    Solidaritat internacional a totes les dones que pateixen i que s’enfronten a violències de tota mena.

Aconseguirem ser conscients de la nostra força!
Continuarem lluitant, des de baix, contra la violència de gènere!

Anuncis

Els comentaris estan tancats.