Davant les eleccions: votar Des de Baix… i continuar la lluita

Comunicat En lluita.

Les eleccions a la Generalitat d’aquest 28 de novembre es celebren en plena crisi econòmica i quan la bateria de retallades socials per part dels governs espanyol i català no cessa. I el panorama no sembla que hagi de millorar després dels comicis. Ens enfrontem a la probable victòria de CiU, la dreta catalana de tota la vida, la qual cosa representaria un salt en l’aprofundiment de les mesures neoliberals. Es tractaria d’una victòria no per mèrits propis, sinó perquè el tripartit ha abraçat durant vuit anys un programa de retallades socials i privatitzacions que ha generat cada cop més desafecció i ressentiment entre el votants i bases del PSC, ERC i ICV-EUiA.

El tripartit ha aprovat la Llei d’Educació de Catalunya, que suposa inserir mecanismes de competència i rendibilitat empresarial en el cor de l’ensenyament primari i secundari. Ha continuat privatitzant els serveis públics, com la sanitat i el transport. Ha tirat endavant el Quart Cinturó, que és una nova ganivetada al territori. I, més encara, durant els dos darrers anys de crisi econòmica, les polítiques no s’han fet en favor de la classe treballadora –la gran afectada–, sinó tot el contrari. S’ha dut a terme sense vacil•lacions la retallada d’un 5% del salari dels empleats públics. Les mesures reals del tripartit han contrastat amb el discurs progressista de cara a l’aparador i han acabat passant factura als tres partits.
L’aparició de noves propostes independentistes, com Solidaritat Catalana o Reagrupament, és un signe del descrèdit de les actuals formacions polítiques, però en cap cas una alternativa. Es tracta d’un independentisme econòmic de perfil liberal i vinculat als interessos de part del teixit empresarial. El racisme s’ha colat a la campanya electoral amb els missatges del PP contra els immigrants. Però, a més, la feixista Plataforma per Catalunya ha fet el salt de presentar-se a la Generalitat estenent el seu discurs de racisme, xenofòbia i odi.
Quines opcions hi ha, doncs, aquest 28-N per totes aquelles persones d’esquerres que s’oposen a les retallades socials, que veuen necessària una segona vaga general, que rebutgen el deteriorament del medi ambient i defensen l’autodeterminació enfront dels atacs que pateixen els drets nacionals?
ICV-EUiA difícilment representa aquesta opció. La coalició s’ha acabat subordinat a gran part de les polítiques social-liberals del PSC durant els últims vuit anys, fins i tot assumint la conselleria d’interior, encarregada de reprimir les mobilitzacions contra les retallades socials del propi govern, com es va veure amb el moviment estudiantil contra el Pla Bolonya. Tot i el discurs esquerrà que esgrimeix ICV durant la campanya electoral, un partit que ha defensat el tripartit i demanaria de repetir-lo no és cap alternativa a la crisi. Aquesta alternativa necessita d’una esquerra anticapitalista que aposti per la mobilització i que vegi en les institucions tant sols un espai des d’on esgrimir un discurs a contracorrent, fer d’altaveu de les lluites i potenciar-les.
És per això que la creació de Des de baix, tot i ser una candidatura modesta, és una molt bona notícia. Representa per primer cop en molts anys una alternativa política de l’esquerra combativa i anticapitalista a les eleccions a la Generalitat. Impulsada per Corrent Roig, Lluita Internacionalista i Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, aquesta candidatura té en el seu si nombrosos activistes dels moviments socials i del sindicalisme. És una veu dissonant que senyala un camí diferent davant la crisi, perquè aquesta no la paguin els de baix.
És necessari construir un espai polític anticapitalista, crear nous referents a l’esquerra de l’esquerra institucional. El 28-N no és un moment per quedar-se a casa. S’ha de disputar també el terreny electoral, ja que l’abstenció sempre acaba beneficiant la dreta. Per això des d’En lluita donem suport a la iniciativa de Des de baix i demanem el vot per a aquesta candidatura.
Participarem, també, a l’assemblea oberta de Des de baix l’11 de desembre.
Al mateix temps, fa falta fer un pas endavant en el reagrupament i la confluència de l’esquerra anticapitalista més enllà de les cites electorals i mantenir la continuïtat, per tal d’avançar en les resistències a la ferotge bateria d’atacs contra la classe treballadora que estem patint i que continuarà després d’aquest diumenge.
En lluita, 23 de novembre del 2010

Advertisements

Els comentaris estan tancats.