Decàleg progràmatic de Des de Baix per les eleccions municials del 22 de maig de 2011

Decàleg progràmatic de Des de Baix per les eleccions municials del 22 de maig de 2011


1.      Per una ciutat que enfronti la crisi i no la faci pagar als treballadors i treballadores. Per un Ajuntament que doni resposta als problemes de l’atur, precarietat, pensions, desnonaments… amb totes les competències i mitjans al seu abast –plans d’infraestructures socialment necessàries (com ara les de cura, escoles bressol, habitatge públic necessari…) , sense subcontractes i amb personal directe…-, i en la mesura que no les tingui, potenciant l’autoorganització dels afectats/des, i la solidaritat ciutadana, per encapçalar l’exigència a la institució que pertoqui d’un pla econòmic dels treballadors/es que enfronti la crisi, traient els diners d’on són –en lloc d’alimentar-los amb més fons públics- expropiant el sistema bancari.

La intervenció municipal dels regidors/es ha d’estar al servei de l’assemblea del poble, són una eina de vehiculació i suport a les reivindicacions. Igualment, fem èmfasi en què els ajuntaments no gestionaran les retallades (insubmissió) i què impulsaran la lluita contra les reformes laborals. I per últim, defensem la sortida de l’euro

* Mesures contra la precarietat i l’atur

Prohibició expressa i immediata de que qualsevol empresa actualment treballant per l’ajuntament pagui sous inferiors als establerts en el Conveni dels treballadors municipals, així com que acomiadi a cap treballador/a. Cas contrari, immediata reabsorció del servei i del personal a l’Ajuntament. En cas d’acomiadament guanyat pel treballador/a municipal, sigui aquest qui decideixi si vol reincorporar-se o no al lloc de treball (campanya que la crisi la paguin els rics).

a.       Cap requalificació de terrenys d’empreses que tanquin: al contrari, expropiació immediata dels terrenys per aturar qualsevol maniobra especuladora.

b.      Prohibició dels contractes temporals i les ETT en tots els casos de grans hotels i grans superfícies. Control i limitació a la resta. L’Ajuntament no col·laborarà amb les ETT: introduirà clàusula a les empreses concessionàries de no fer servir les ETT, i prohibició de la ubicació d’ETT al municipi (exemple de S.Vicenç dels Horts).

c.       L’ajuntament promourà la plena ocupació, tot fomentant la creació de llocs de treball en activitats que siguin respectuoses amb el medi ambient.

d.      Posar en marxa una borsa de treball municipal que gestioni de manera transparent i amb la participació de les organitzacions socials els llocs de treball generats als serveis i empreses municipals (nous llocs, substitució de vacants, …), l’ocupació creada pels plans governamentals, així com el resultant de les les inversions o projectes públics en la localitat. L’accés i distribució haurà de respectar criteris de justicia en funció de necessitat social documentada i de rotació entre les persones sense feina.” (II Marxa Contra l’Atur)

2. Per uns Serveis Públics de qualitat. No a les privatizacions i per la remunicipalització dels serveis públics

a.       Menjadors socials i albergs suficients. Que la gestió del Banc d’Aliments (que és públic) sigui gestionat públicament, no per organitzacions religioses o fundacions privades. L’ajuntament organitzarà la distribució de borses d’aliments i bens bàsics per als residents a l’atur sense prestació d’atur o en situacions d’extrema necessitat.

b.      Procés cap a la supressió dels concerts educatius a la ciutat utilitzant el paper de coresponsabilitat de l’Ajuntament –Consorci en el cas de Barcelona- fins aconseguir que els diners públics serveixin íntegrament per un ensenyament públic de qualitat. Distribució de les matrícules evitant guetos i promovent l’ensenyament post-obligatori a tots els barris, incloent les escoles d’adults. Places suficients d’escoles bressol gratuïtes, amb gestió directa municipal i integració de les plantilles a la dels treballadors municipals. No al Pacte Nacional d’Educació, No a la LEC. Denunciar els Plans Educatius d’Entorn perquè encobreixen els desviament de fons i serveis públics a entitats privades. Per la recuperació de les línies d’ensenyament postobligatori (batxillerat) que han estat tancades, així com les de batxillerat nocturn,

c.       No al copagament en cap servei social

d.      Municipalització/remunicipalització de les empreses públiques i serveis privatitzats, aturar el desmantellament dels serveis socials municipals i dotació de plantilles suficients. Municipalització amb gestió directa de tots els serveis socials, inclosos els especialitzats.

e.       Ràdio i TV municipals al servei dels veïns i de les lluites que porten a terme els i les treballadores en la ciutat.

f.        Davant les retallades i l’endeutament, cap ajuntament pujarà les taxes municipals per sobre de l’IPC tot tenint en compte que els impostos han de ser progressius, sobre les rendes més altes i farà pressió cap a dalt per millorar el finançament.

g.       Transparència llistes d’espera mèdiques

h.       Quan les persones a l’atur i sense prestació d’atur o en situació d’extrema necessitat familiar, estiguin amenaçades de la suspensió dels servis bàsics d’aigua, electricitat y gas per impagament, l’ajuntament facilitarà els recursos econòmics que evitin el tall, actuarà per facilitar la moratòria o en darrera instància, garantirà el dret a l’accés a aquests subministraments bàsics” (II Marxa contra l’Atur)

i.         En tot els serveis públics, control social i democràtic dels serveis per part de treballadors i treballadores i usuaris.

j.        Per una política en el terreny de la dependència que acabi amb la insuficient dotació actual, la falta de transparència, i la mala gestió.

3. Per una política d’habitatge social i sense desnonaments

Es parteix de dues premisses que eren: 1 L’habitatge es un dret fonamental i per tant no està subjecte a la llei del marcat ni es una mercaderia amb la que pugui ser susceptible de l’especulació. 2 Es constata que gairebé a la majoria de municipis de Catalunya existeix un parc d’habitatges buits (una gran part propietat de la banca i grans immobiliàries -es parla de entre 70.000 i 100.000 només ala ciutat de Barcelona-) mentre una gran part de la població jove no pot accedir a una vivenda. Per la qual cosa proposem:

a.       Crear un cens públic de pisos buits a tots els municipis de Catalunya.

b.      Aturament immediat de tots els desnonaments amb una moratòria indefinida per causes d’execució hipotecària o causes econòmiques del inquilins en cas d’habitatges de lloguer.

c.       Construcció de les vivendes necessàries com protecció oficial. Aturar la venda de pisos de protecció oficial canviant la fórmula a lloguer o cessió d’us amb un varem econòmic que estigui relacionat amb el sou de la unitat familiar. El control del preu no pot superar el 20% del sou per unitat familiar.

d.      El manteniment i la rehabilitació de pisos en mal estat es faci a través del foment i creació de cooperatives de treball i lligades a cicles formatius per a joves que puguin d’aquesta manera inserir-se al mercat laboral.

e.       Reforç de la persecució del mobbing amb incorporació dels veïns a la tasca, especialment en barris com Ciutat Vella a Barcelona.

f.        Remunicipalització del sol públic mitjançant l’expropiació directa del parc de pisos en propietat de la banca i grans immobiliàries. (la fórmula pot ser un gravamen impositiu equivalent al valor del pis)

g.       Prioritzar entre les urgències socials el tema de gènere tenint en compte les dones que tenen càrregues familiars i no poden treballar i dones que hagin estat sotmeses a violència domèstica)

h.       Establir una taxa turística d’1€ per turista i dia repercutint aquesta taxa en els operadors turístics. Aquesta bossa impositiva ha de servir per pal·liar la mala qualitat de vida dels residents en zones i/o barris turístics densificats, per la creació de serveis a la comunitat i serveis socials.

4. Per una ciutat respectuosa amb el territori i un urbanisme al servei dels ciutadans:

a.       Bona gestió de l’aigua i dels residus carregant els impostos corresponents a les grans companyies que els subministren en lloc de fer-ho sobre els rebuts dels ciutadans. Abaratir el preu, carregant amb impostos empreses i hotels que són els principals consumidors d’aigua a la ciutat. Preveure solucions abans d’arribar a situacions crítiques que portin a sortides tipus transvasaments.

* Mesures sobre l’aigua i la xarxa hidràulica:

  • Reciclatge de l’aigua al retornar-la a la xarxa hidràulica per tal d’afectar el mínim al medi ambient.
  • Control de la qualitat de l’aigua potable.
  • Aprofitament d’aigües pluvials.
  • Empreses públiques de distribució i subministrament d’aigua.
  • Evitar el reg per inundació i promoure mesures de reg sostenible
  • Respectar el màxim possible els curs natural de l’aigua
  • Evitar la regeneració artificial de les platges amb vaixells draga per evitar la destrucció del fons marí

b.      Xarxes de transport públic eficient que redueixin l’ús del vehicle privat evitant que aquestes també siguin motiu de negoci:  municipalització del bicing, dels tramvies,.. de caire intern a la ciutat i nacionalització de la resta de transport públic interurbà. Gratuïtat dels transport públic per a aturats, pensionistes i estudiants. Control social pels treballadors i usuaris

* Mesures sobre el transport públic:

  • Promoció del carril VAO.
  • Impuls de la xarxa ferroviària i promoció de la de mercaderies
  • Aparcament a les afores dels pobles i promoure vies peatonals
  • Xarxa interurbana per bicis i vehicles no motoritzats.
  • Adaptació total de transport públic per  a persones amb dificultats de mobilitat

c.       Avançar en la sobirania energètica  per tal de reduir la petjada ecològica

d.      Avançar cap a l’objectiu de municipalització del sòl. Cap venda més de sòl públic. Plans urbanístics a través dels consells de barri amb representació dels veïns –sense diferència segons situació legal- i especialment de totes aquelles requalificacions de terrenys que l’afectin.

e.       Contra ciutats-botiga i turístiques, moratòria per la construcció d’hotels, impost municipal progressiu als grans hotels i cadenes hoteleres existents, així com als grans centres comercials i cadenes de tendes multinacionals incrementant l’IAE mentre es redueixen els trams pel petit comerç.

f.        Per una política equilibrada respecte a la resta del territori que redueixi les diferències dins la gran metròpoli i d’aquesta amb la resta, tot coordinant les polítiques amb els demès ajuntaments.

g.       Per un banc públic de terres que permeti l’accés a la terra a aquelles persones que volen treballar i viure de la pagesia.

h.       Apostar per models de producció, distribució i consum d’aliments locals, agroecològics i que respectin el territori. Per uns municipis lliures de transgènics.

i.         Promoure la generació d’energia renovable descentralitzada com la recolecció d’energia solar, entre d’altres.

j.        Instar a la nacionalització del sector energètic.

k.      No a les centrals nuclears ni als cementiris nuclears. Nuclears, ni aquí ni enlloc.

5. Per una ciutat on cap persona sigui il·legal i tingui els mateixos drets:

a.       En la mesura que són especialment els sectors més colpejats per l’atur, els desnonaments i la negació al dret d’un habitatge digne, especial importància a l’ajuda a la seva organització amb els altres treballadors i treballadores en els barris i en les organitzacions d’aturats.

b.      Empadronament i serveis públics a l’abast de qualsevol persona que visqui a la ciutat i facilitar tots els tràmits que calgui per a la seva regularització.

c.       Reconeixement de tots els drets a l’abast de l’Ajuntament –participació en consells barrials o en qualsevol forma d’organització impulsada des del municipi potenciant la integració dels veïns sigui quina sigui la seva procedència, i particularment en les d’aturats i aturades ja que en són les principals víctimes- i foment i facilitats per l’autoorganització dels immigrants en exigència dels seus drets, potenciant la solidaritat i encapçalant la lluita contra la Llei d’Estrangeria que els hi nega.

d.      Dins l’àmbit municipal moltes de les competències afecten directament a la població immigrada i cal donar resposta als seus problemes: agilitzar informes d’arrelament, garantir la igualtat de drets, controlar l’acció repressiva dels cossos de seguretat municipals, proporcionar una oficina d’informació específica, impulsar mocions on es prohibeixi l’us d’espais públics a manifestacions feixistes i/o racistes…

e.       En aquelles competències que van més enllà de l’àmbit municipal demanar un posicionament clar del consistori contra les lleis discriminatories e impulsar lluites i accions que permetin la seva derogació: centres d’internament d’extrangers, la Llei d’immigració, els murs de la vergonya, menysteniment de les noves llengües d’arribada. De la mateixa manera posicionar-se a favor de les lluites antixenòfobes com Unitat Contra el Feixisme i Racisme, Papers per a Tothom, etc.

f.        DDB també ha de suposar un pol que aglutini demandes que van més enllà d’un eix programàtic municipal. Impulsant i recolzant les lluites que es donguin pot oferir una línea ideològica, una organització i un eix per a la construcció de la unitat de la gent. En aquest sentit les mobilitzacions contra els desnonaments, les retallades, l’atur o contra el feixisme que és transversal a tota la classe treballadora poden ser referents a l’hora d’apropar els col·lectius d’immigrants molt sovint aïllats i possibilita l’ampliació del moviment.

g.       Derogació de decrets repressius com el decret del burka. Cal incorporar debats antixenòfobs dins l’ajuntament, concretament amb els debats ja existents: prohibició del burka, limitació a les mesquites, etc.

6. Per una ciutat d’igualtat entre homes i dones i sense cap discriminació sexual

a.       En tant que les dones treballadores són un altre dels sectors més colpejats per la precarietat i els baixos sous, especial cura en la seva organització amb els altres treballadors per tal d’aconseguir reduir la precarietat i aconseguir un SMI de 1200 euros i l’aplicació de les 35 hores setmanals sense pèrdua de poder adquisitiu dels salaris als treballadors/es de de l’administració local i impulsar les mateixes mesures a nivell general.

b.      Prohibició a la ciutat de cap empresa –de qualsevol sector- que diferenciï els sous d’homes i dones. Igual treball igual salari

c.       Incrementar infraestructures públiques de cura que faciliti el repartiment igualitari del treball domèstic i de cura

d.      Millora dels serveis sanitaris específics com ara els que garanteixen el dret a l’avortament en la xarxa pública.

e.       Millorar els serveis d’atenció a les dones que pateixen violència masclista tot facilitant que puguin garantir la seva independència econòmica amb la consecució d’un lloc de treball i plaça a casa d’acollida.

f.        Cap tipus de discriminació social o laboral a la ciutat, per motius d’opció sexual i de la visió reaccionària de la família.

7. Per una ciutat amb drets pel jovent:

a.       Potenciar l’autoorganització contra l’atur i la precarietat junt als demés treballadors i treballadores. L’ajuntament no tindrà treballadors sota figures “paralaborals” (becaris en pràctiques, convenis de col·laboració universitat-empresa), condició a les empreses concessionàries i promourà la seva desaparació. Cap treballador/a sense contracte.

b.      Dret als mateixos sous: no a les dobles i triples escales salarials. Posicionament de l’Ajuntament en contra i respecte en els contractes propis.

c.       Potenciació per part de la ciutat de mesures per tal que puguin completar la seva formació post-obligatòria

d.      Habitatges públics que facilitin l’autonomia dels i les joves amb lloguers assequibles.

e.       Abolició de l’ordenança del civisme.

f.        Potenciar la disposició i creació d’espais de reunió, participació, … autogestionats pel jovent que possibiliti realment un oci alternatiu en un horari compatible amb les jornades laboral i/o estudiantil.

8. Per una ciutat posicionada per una Catalunya sobirana

a.       Que el dret a l’autodeterminació no sigui competència municipal no pot eludir l’obligació de l’Ajuntament de posicionar-se. Per tant, i com van fer en el seu dia d’altres ajuntaments, cal que el ple de l’Ajuntament proclami la sobirania de Catalunya i impulsi un referèndum amb l’objectiu d’assolir una República Catalana que pugui decidir lliurament el vincle que vol tenir amb la resta de pobles ibèrics i d’Europa.

b.      Tant pel punt anterior, com pel que fa l’estructura de l’estat i el paper que es deixa als Ajuntaments i les limitacions que els imposa, l’Ajuntament de la ciutat rebutja la Constitució Monàrquica de 1978, així com lleis posteriors que en limiten les llibertats individuals o col·lectives com ara la Llei de Partits i acompanyarà la lluita per la seva derogació.

9. Per una ciutat solidària

a.       Posicionada contra la UE i encapçalant les lluites dels seus veïns contra els plans econòmics i socials que s’imposen a través seu.

b.      Posicionada contra l’estat racista d’Israel, trencant immediatament totes les compres de material, mecanismes d’assessorament, etc… amb ell i amb el ferm compromís de mantenir-ne el boicot, per tal d’agermanar-se realment amb pobles com el de Gaza exigint el trencament del bloqueig

c.       Posicionada contra el pagament dels deutes externs a arreu del món, començant pel propi.

d.      Que no doni cap ajut a les multinacionals amb seu a la ciutat en les seves polítiques expansionistes a d’altres països

e.       Que ajudi solidàriament en tot el possible als pobles que lluiten per la seva llibertat

10. Per una gestió transparent de la ciutat

a.       L’ajuntament per a fer una gestió al servei dels veïns i veïnes, no pot partir de l’acceptació dels límits jurídics imposats pel règim i d’altres institucions (UE, estat, …) que el lliguen des dels nivells pressupostaris als de competències. Cal per tant que posi tots els mitjans dels que disposa al servei de la gestió que els veïns necessiten, i que allà on no arribi, encapçali la reivindicació davant la institució que pertoqui.

b.      La única garantia de gestió transparent és la implicació dels veïns, així com els propis treballadors i treballadores de l’Ajuntament en el fer municipal. Per tant:

  • Potenciació de tota la xarxa associativa veïnal i sindical amb espais propis pel control de la gestió a nivell de barri, districte i ciutat amb caràcter vinculant. Només això permetrà dinamitzar la mobilització i la participació en la vida ciutadana.
  • Construcció d‘òrgans de control de baix a dalt, en lloc de la complexa estructura “participativa” de les grans ciutats que fomenta la burocràcia i impossibilita la real participació.
  • Potenciar la participació de les dones i del jovent, amb espais propis, en tots els àmbits veïnals i de control de la política municipal.
  • Plens de l’ajuntament sempre oberts –i no potestat de l’alcalde – i en horari de tarda compatible amb la jornada laboral, possibilitant l’assistència dels treballadors/es del municipi
  • Revisió de les institucions supra-municipals –tipus Diputacions, consells Comarcals…- en el marc de l’elaboració d’una nova llei democràtica municipal

c.       Gestió directa municipal dels centres cívics fins aconseguir que puguin ser autogestionats per les entitats del barri, com espais propis, gratuïts i lliures. Expropiació d’espais buits –no habitatges- per usos socials.

d.      Transparència i accés democràtic a la informació. Garantir l’accés universal a la banda ampla, internet (exemple de guifi.net)

e.       Potenciació de mitjans de comunicació alternatius autogestionats pels veïns dels barris. Pel lliure intercanvi de productes culturals i una política municipal cultural i d’esbarjo que afavoreixi la creació artística desmercantilitzada.

f.        Referèndums o d’altres variants equivalents per a projectes que afectin de manera transcendental el model de ciutat

g.       Reivindiquem un concepte de seguretat ciutadana que sigui un dret per a tothom –inclosos els treballadors que es mobilitzen o els veïns immigrats- i per tant basat en la cohesió social –més serveis socials i no més policia-. Dissolució dels anti-avalots de la guàrdia urbana. Formació en auto-defensa per les dones.

h.       L’ajuntament ha de garantir els drets polítics i econòmics per a totes les persones, així temes com la llibertat de culte, el dret a vot, l’accés a la regularització, educació, sanitat, i ajuts socials han de ser un eix transversal de demandes socials

i.         Obligació dels càrrecs públics de retre comptes davant l’assemblea general del barri/ciutat per tal d’aconseguir la transparència i una lluita real contra la corrupció i la impunitat. Instància anti-frau sota control de veins i treballadors/es GRUP 5-

j.        Limitació dels càrrecs públics a no més de 2 mandats i amb salaris no superiors al salari públic mitjà de la ciutat  (avui de 1.300 euros/mes (nets) per a regidors i 2000 per als alcaldes amb dedicació plena (salari mitjà d’un mestre). En el període de transició d’aprovació de la mesura, tot l’excedent anirà a la caixa comú de la candidatura.”

Barcelona, 26 de febrer 2011

Advertisements

Els comentaris estan tancats.