“L’Ajuntament hauria de declarar-se insubmís a la Llei d’Estrangeria”

Entrevista a Jorge Sánchez, responsable d’Immigració i solidaritat internacional i número 3 de la candidatura CUP-AxB

No és curiós que es parli tan d’immigració a la campanya electoral quan en realitat els ajuntaments tenen molt poques competències sobre el tema?
És cert que és l’Estat espanyol qui té totes les competències en estrangeria, però això no vol dir que des dels Ajuntaments no es pugui fer res per combatre i revertir el racisme institucional i la repressió sobre la immigració. Es pot negar a utilitzar la Guàrdia Urbana per perseguir “sense papers”, no cedir terrenys per a fer Centres d’Internament d’Immigrants (CIE) –que a hores d’ara són veritables miniguantánamos locals- o derogar ordenances com la del civisme, que si bé no estan dirigides directament contra la població immigrada, si que aquesta n’és una gran perjudicada, ja que són gent pobra a la que se li limita l’ús de l’espai públic. I naturalment ajudaria molt que l’Ajuntament és declarés insubmís a la Llei d’Estrangeria.

I alguna actuació en positiu?
Una política social potent per a tothom –immigrants i locals- que acabés amb aquesta lluita entre els pobres per fer-se amb les engrunes de l’Estat del benestar.

En canvi, els ajuntament fan el contrari i prohibeixen els vels integrals musulmans.
És un altre bon exemple que es podria ampliar a no crear debats artificials al voltant de les diferències culturals. No crec que hi hagi cap problema amb els nicabs, burkes o altres tipus de vels, però si en algun cas n’hi haguessin és obvi que no s’haurien de resoldre amb prohibicions que no tenen cap sentit ni resolen res.

Però sembla que les propostes antiimmigració venen.
Jo crec que aquesta és una percepció induïda, molt construïda al voltant d’uns interessos polítics i mediàtics, però la gran majoria de la ciutadania de Barcelona no té problemes amb la immigració. Només cal veure la gran mobilització ciutadana que es va donar durant les tancades a les esglésies de fa una dècada, quan milers de persones de totes les condicions van ajudar i donar suport a la lluita dels “sense papers”.
El que passa és que sempre es parla del fenomen migratori com un “problema” i cap de les polítiques sobre immigració s’han fet tenint en compte l’immigrant com un subjecte polític que té opinió i decisió. És impossible fer cap política migratòria sense comptar amb les associacions d’immigrants i és aquest racisme institucional el que crea racisme social i no al revés.

Des de la dreta mediàtica s’acusa a l’Ajuntament de Barcelona de dedicar massa esforços a la cooperació, però des de la CUP-AxB es proposa augmentar-lo encara més. Es pot fer?
Més que augmentar l’esforç el que volem fer és redireccionar-lo. Si el problema és el pressupost que es dedica a certes ONG que moltes vegades no són més que pantalles de certes formacions, doncs potser sí que estaríem d’acord en reduir-lo.
Però el que nosaltres plantegem més aviat és canviar l’actual política de cooperació per una altra de solidaritat internacionalista que doni suport polític als pobles en lluita pel seu alliberament social i nacional, el que no té perquè ser costós per l’erari públic, sinó que es mesuraria en clau de compromís polític.
Barcelona va veure néixer el primer gran moviment de solidaritat internacionalista de l’era contemporània, que van ser les Brigades Internacionals, milers d’homes i dones que van donar suport incondicional a un projecte polític d’un altre país, i creiem que la Barcelona actual hauria de posar-se a l’alçada d’aquell moviment.

No hi ha el perill que, des d’un ajuntament, tot això no quedi en simples declaracions simbòliques?
Qualsevol institució, al marge del seu pressupost o competències legals, ha de tenir un discurs polític sobre el que passa al món. I un posicionament institucional d’una ciutat com Barcelona seria molt fort, ajudaria molt, i més en el moment actual, amb la riba sud del Mediterrani enmig d’una revolució. O, per posar un altre exemple, es pot imaginar l’impacte que tindria que Barcelona fos la primera ciutat del món que s’adherís a la campanya de Boicot, Desinversió i Sancions fins que Israel no compleixi la legislació internacional? O que trenqués el seu agermanament amb Tel Aviv i reclamés compensacions a Israel per la destrucció del Parc de la Pau a Gaza que vam pagar amb els nostres impostos? No crec que aquestes mesures siguin tan simbòliques.

Anuncis

Els comentaris estan tancats.