DdB presenta el programa sobre vivenda per a la ciutat de Girona
A Des de Baix partim de la premissa que l’habitatge és un dret fonamental i per tant no està subjecte a la llei del mercat ni és una mercaderia susceptible d’especulació.
La realitat tanmateix que tenim a la ciutat de Girona és que, segons dades de l’ajuntament, l’any 2010 hi havia 1300 pisos buits mentre que en el mateix període 1200 famílies van ser desnonades pels jutjats de Girona. I una gran part de la població no pot accedir a una vivenda, les dades aclareixen per què: el preu mitjà del lloguer a la ciutat de Girona és de 550 euros al mes i el de compra de 2082 euros el metre quadrat; mentrestant el sou mínim està fixat en 550 euros bruts al mes i hi ha 7.536 persones aturades a Girona, el 41% de les quals no cobra prestació ni subsidi.
Són doncs imprescindibles polítiques de vivenda al sevei de les treballadores i treballadors i la joventut i no pas dels especuladors: bancs, caixes i grans immobiliàries i constructores. Per això la candidatura de Des de Baix a Girona proposa:
-Crear un cens públic de pisos buits a Girona i posar-los immediatament en lloguer social.
-Prohibir que es tapïin vivendes i locals deshabitats.
-Aturada immediata de tots els desnonaments amb una moratòria indefinida per causes d’execució hipotecària o causes econòmiques dels i les inquilines pel que fa als habitatges de lloguer.
-L’Ajuntament no participarà ni directament ni indirecta –ni, en concret, mitjançant la policia municipal- en cap desallotjament ni desnonament, exigirà la derogació de tota la legislació criminalitzadora de l’okupació i donarà suport a les okupacions d’habitatges o locals buits.
-Construir les vivendes necessàries amb protecció oficial. Aturar la venda de pisos de protecció oficial canviant la fórmula pel lloguer o cessió d’ús amb un varem econòmic que estigui relacionat amb el sou de la unitat familiar. Control del preu: el lloguer no pot superar el 20% del sou per unitat familiar.
-El manteniment i la rehabilitació de pisos en mal estat s’ha de fer fomentant i creant cooperatives de treball i lligades a cicles formatius per a joves, que així podran inserir-se al mercat laboral.
-Reforçar la persecució del mòbbing, incorporant els i les veïnes en aquesta tasca.
-Remunicipalitzar el sòl públic mitjançant l’expropiació directa del parc de pisos en propietat de la banca i les grans immobiliàries (la fórmula pot ser un gravamen impositiu equivalent al valor del pis).
-Prioritzar entre les urgències socials l’opressió de gènere, tenint en compte les dones que tenen càrregues familiars i no poden treballar i dones que hagin estat sotmeses a violència masclista.
-Establir una taxa turística d’1€ per turista i dia que repercuteixi en els operadors turístics. Aquesta bossa impositiva ha de servir per pal·liar la mala qualitat de vida dels residents en zones i/o barris turístics densificats, per crear serveis a la comunitat i serveis socials.
Des de baix 