“Ser la veu dels que no tenen veu ho diuen molts, però no ho fa ningú”

El periodista Joan Canela entrevista a Roser Veciana, que va de número 7 a la candidatura CUP-AxB com a independent i que va ser regidora d’Els Verds a l’Ajuntament de Barcelona.

Després d’haver estat regidora per Els Verds (1999-2003) i haver impulsat la candidatura Els Verds i + (2003), ara apostes per presentar-se amb la CUP-AxB. Per què?
En primer lloc perquè ja fa anys que necessitàvem una CUP a Barcelona. De fet, Els Verds i + ja en va ser un intent, però que va sortir molt diferent. Segon per que el programa se centra en “el dret a la ciutat”, que és un concepte vital que posa la base en la tasca de convertir la ciutat en l’espai de convivència i aglutinadora de tota la resta de drets humans, ja que aquests no poden entendre’s per separat. I finalment perquè la CUP-AxB és una opció per trencar la dinàmica globalitzadora que transforma les persones en meres consumidores.

Després d’haver estat regidora quatre anys i cap de llista en una altra ocasió, et va fer mandra tornar a presentar-te? Et va costar molt decidir-te a entrar a la llista?
No, no em va costar gens, encara que sí reconec que vaig demanar anar cap al final [riu].

Ets l’única de la llista que té experiència en la feina municipal. Com ves la preparació dels candidats i candidates de la CUP-AxB?
Jo veig que és una candidatura molt potent, amb una gran preparació tècnica però també, i això encara és més important, humana. És una candidatura molt jove i això fa que quan parlo amb gent de la meva edat em faci aquesta mateixa pregunta i jo els responc “què enteneu per experiència?”. Per que si experiència vol dir tenir una sèrie de tics institucionals, unes inèrcies continuistes que impedeixen fer les coses de forma diferent, doncs millor no tenir-la.
A mi m’encanta la CUP-AxB precisament per això, i la gent que em coneix sap que sóc al meu espai natural. Perquè veig que aquí no hi tenen cabuda els vells models i no reprodueixen l’estructura que critiquen, tal com ha vingut fent l’esquerra –tan la moderada com la radical- de la transició ençà. A diferència d’altres propostes és un moviment de base, assembleari i inserit al territori, és a dir als barris. On diàleg i consens signifiquen el que posa al diccionari i no “pactes” i “pasteleo” com als altres partits. En aquest camp tenen experiència com ningú i jo els veig realment capaços d’inventar coses noves.

Vas encapçalar la proposta Els Verds i + que no va obtenir representació. Són comparables els dos projectes?
En algunes coses ho són i en altres no. Per sort, la CUP-AxB ha tingut molt més temps per assentar-se que la que va tenir Els Verd i +. És una proposta molt més madura, molt més arrelada als barris i amb un gran futur sigui quin sigui el resultat.
L’important, i aquest va ser un error de molts companys a Els Verds i +, és el moviment i no els resultats. No ens podem enlluernar per entrar al consistori i oblidar la feina a la base i no veig que això pugui passar a la CUP-AxB. Això no ha passat a les altres poblacions on hi ha CUP i no veig que estigui passant amb els companys de Barcelona que són molt radicals –en el sentit etimològic que van a l’arrel- i per això mateix molt sensats en els seus postulats.

Des de la teva experiència com a regidora. Què es pot fer des de dins l’Ajuntament?
Encara que sembli una frase ja gastada, es pot obrir una porta al poble i ser la veu dels que no tenen veu. I ja sé que això ho diuen molts, però és que al final no ho fa ningú i no perquè no es pugui. Durant la legislatura que vaig ser regidora de drets civils vam aconseguir fer coses fantàstiques. Sense pressupost, sense informació, amb el boicot total de l’equip de govern i del meu propi grup [estava inserida a ERC] vam inaugurar uns processos de participació horitzontal reals, amb un ventall de gent molt ampli i vam demostrar que si els consells de barris o altres òrgans de teòrica participació no funcionen no és perquè no puguin o per desídia de la gent, si no perquè no hi ha voluntat política de fer-ho.

Finalment, com ves el model de ciutat desenvolupat a Barcelona i què creus que pot fer-hi la CUP-AxB?
La meva opinió és exactament la del programa de la CUP-AxB. Ja fa anys que Barcelona és exactament el que diu l’Ajuntament: “la millor botiga del món” i el que a la pràctica es tradueix en un procés fortament especulatiu i en el que només importa la imatge. Un procés molt llarg que implica l’expulsió de les persones mitjançant la crisi de l’habitatge i la desindustrialització.
I això només es pot revertir amb una contraprocés de democràcia de base als barris, amb un empoderament dels veïns i veïnes que han de tornar a ser escoltats.
Hem d’ocupar Barcelona amb C i amb K. Ocupar el carrer. I aquesta és la feina de la CUP-AxB: escoltar el carrer i des de dins l’Ajuntament ajudar-lo i no al revés, que és el que fan la resta de partits, que tots els seus esforços es concentren en reforçar la seva presència institucional.
La CUP-AxB és vital per transformar la ciutat i consolidar els moviments populars, revertir les privatitzacions, frenar les obres absurdes i dedicar aquests diners a cobrir necessitats reals. I si entra a l’Ajuntament està amb opcions de fer-ho, ja que el moviment popular ja el tenim en marxa.

Advertisements

Els comentaris estan tancats.